El cas Echevarría: el franquista que controla el Barça

Les últimes declaracions de Xavi Hernández assenyalen el paper d’Echevarría dins del club i reobren la polèmica sobre la seva influència i les seves vinculacions amb el franquisme

Falten pocs dies per conèixer qui serà el nou president del FC Barcelona. Milers de culers estan cridats a les urnes aquest diumenge 15 de març per decidir qui serà el nou màxim responsable blaugrana. En una campanya electoral on els noms de llegendes del club com Lionel Messi o Xavi Hernández han jugat un paper important, els últims dies ha emergit el d'una persona no tan coneguda per a molts culers. Una persona que, tot i romandre sempre en un segon pla sense fer gaire soroll, ha influït en moltes de les grans decisions que s'han pres durant els últims anys al club. Un personatge amb un rerefons que xoca frontalment amb els valors fundacionals de la institució, i que encara avui dia hi ha moltes persones ni tan sols saben qui és.

Xavi Hernández, exjugador i exentrenador del Barça, va decidir trencar el seu silenci i explicar com va ser la seva controvertida sortida del club, ara fa quasi dos anys. En una entrevista en exclusiva a La Vanguardia, el tècnic de Terrassa no es va tallar ni un pèl i va deixar anar alguns titulars impactants que no han deixat indiferent a ningú.

El terrassenc va fer autocrítica del seu pas com a entrenador culer i va opinar sobre com veia l'equip actualment. També va parlar sobre la seva relació amb Laporta, que admet que es va trencar amb la seva sortida del club. Xavi confessa que es va sentir "enganyat" per l'actual candidat a revalidar la presidència blaugrana. Però el gran escàndol (per titllar-ho d'alguna manera) és, segons ell, com es va produir aquella sortida i quina persona hi va influir més a l'hora de prendre la decisió.

Xavi explica que la persona que més va influir a apartar-lo del club no va ser el president Joan Laporta, sinó el seu excunyat, Alejandro Echevarría. Diu textualment: "Estic fora perquè vaig plantar cara a Alejandro Echevarría. Així funciona aquest Barça, pràcticament el dirigeix Echevarría, que es va dedicar a parlar amb futbolistes com Sergi Roberto, Araújo, Pedri o Raphinha i els va dir que jo els volia vendre".

El tècnic de Terrassa també va explicar quin va ser, a parer seu, el detonant d'aquella decisió. Comenta que durant una reunió de planificació esportiva d'ell i el seu cos tècnic amb Laporta i la seva cúpula, Echevarría va atribuir els mals resultats de l'equip amb la preparació física, que va qualificar de "desastrosa". Un comentari que no va agradar gens a la llegenda blaugrana, i al que li va respondre amb aquesta pregunta irònica: Vostè, quin càrrec té? Una pregunta curta, senzilla i carregada d'ironia, però que resumeix a la perfecció el paper d'Alejandro Echevarría al Barça.

Qui és Alejandro Echevarría i quina vinculació té amb el franquisme?

És una de les preguntes que molts culers s'estan fent a les últimes hores. Alejandro Echevarría Busquet és un dels homes de més confiança de Joan Laporta. De fet, moltes persones el situen com la seva mà dreta. L'exparella de Laporta és la germana d'Echevarría, d'aquí ve la famosa expressió del "cunyadisme " que fan servir els opositors a Laporta per fer referència a com col·loca a amics i familiars al seu nucli de confiança.

Echevarría entra al club l'any 2003, durant el primer mandat de Laporta (2003-2010). Tot i començar com a assessor de la junta, més tard sí que va tenir un càrrec assignat, convertint-se en el directiu responsable de la seguretat del club. Aquest va ser el seu primer i últim càrrec oficial: el 2005 es va veure obligat a dimitir, ja que (com va avançar en el seu dia El País) Lluís de Val, exdirectiu del club, va revelar que Echevarría tenia vinculacions amb la Fundació Francisco Franco. De Val va demostrar que Echevarría havia estat patró de la fundació des del 1996. A més, també es va descobrir que el seu pare n’havia estat president durant dècades.

Pels més despistats: la Fundació Francisco Franco és una institució privada espanyola, creada el 1976 amb l'objectiu de difondre la memòria i l'obra de Franco.

Laporta va sortir a desmentir-ho, però finalment va reconèixer els fets i va acabar acceptant la renúnica d’Echevarría. Això va generar un gran malestar entre la massa social culer, que veia com es causava una gran ferida a la memòria històrica del club, i que avui dia segueix oberta. Aquella va ser una de les poques taques negres del primer mandat de Laporta com a president, segurament el millor mandat d’un president a la història del Barça.

Però la relació d’Echevarría amb el Barça no acaba aquí. Després de la seva polèmica sortida l'any 2005, es va desvincular totalment del club, però hi va reaparèixer l'any 2021, coincidint amb l'inici del segon mandat de Joan Laporta al capdavant de la presidència blaugrana (2021-2026). Laporta, pensant que molts culers ja haurien paït aquell disgust del 2005, va tornar a col·locar a Echevarría al seu equip quan va ser reelegit president. Ho va fer d'una manera més discreta i silenciosa, encarregant-se que el seu excunyat no estigués gaire exposat als mitjans i que sempre estigués a la seva ombra.

Tot això ha volat pels aires amb les últimes declaracions de Xavi, que ha reobert el debat sobre la influència d'Echevarría dins del club i les seves vinculacions amb el franquisme. Suposant que el que diu el tècnic de Terrassa és cert, i que realment la seva sortida va ser, en gran part, condicionada per Echevarría, confirmaria el que alguns sectors i mitjans ja porten temps dient, que Echevarría és una de les persones amb més poder de decisió dins del club, o dit d'una altra manera: una persona amb vincles franquistes influeix en les decisions més importants del Barça.

En aquesta segona etapa d'Echevarría al Barça, se li ha assignat la funció "d’assessor de confiança del president", anomenada així pel mateix Laporta. Dic funció perquè no figura com a cap càrrec oficial. Echevarría fa d’interlocutor directe amb el vestuari (igual que a la seva primera etapa al club) és a dir, és la persona encarregada de mediar amb els jugadors. També fa d’interlocutor amb la Federació espanyola i La Lliga. Mitjans com El Triangle o l’Ara apunten que Echevarría controlaria àrees sensibles com seguretat i proveïdors i que també influiria en la direcció esportiva.

Echevarría, a dia d'avui, no és soci visible, no figura a cap organigrama i no té cap nòmina ni càrrec oficial del FC Barcelona. Ningú l'ha votat i cap soci el pot fiscalitzar. És com el rei de l'Estat: ningú sap per què està allà ni quina feina fa realment, però està allà i té poder.

El Barça: símbol de la lluita contra el franquisme

El Barça és molt més que una institució esportiva. D’aquí neix el lema “Més que un club”, popularitzat pel president Narcís de Carreras durant un discurs institucional l’any 1968. En un context de plena repressió franquista, el Barça es va erigir com a símbol de resistència de la identitat catalana i de la lluita contra el que representava Franco i el seu règim (representat esportivament pel Reial Madrid).

El Camp Nou es va convertir en un dels pocs espais on la gent podia parlar i cantar en català, exhibir banderes catalanes i, en alguns casos, cridar consignes contra el règim franquista.

Per això, per a molts culers, el Barça no és només un equip de futbol, sinó un altaveu polític per defensar els seus drets i llibertats com a catalans i catalanes, així com una eina de cohesió social, entre moltíssimes més coses. El Barça sempre ha estat una institució estretament lligada a la política, i voler separar això és tenir un coneixement nul de la història del club.

Queda clar, doncs, que la figura d'Echevarría és pràcticament un insult cap a tot allò que representa el FC Barcelona.

Echevarría “es pixa” a la memòria històrica del club

Molts dels culers que ja no estan entre nosaltres, si avui aixequessin el cap i veiessin el seu club "governat" per una persona que representa tot allò per què, literalment, es van deixar la vida, segurament no donarien crèdit.

Una de les persones que ben segur no donaria crèdit i que deu estar removent-se a la tomba ara mateix, és Josep Sunyol, president del Barça des del 1935 fins al 1936, any en què va ser afusellat pel franquisme. Sunyol, a part d’ocupar la presidència blaugrana, fou un polític amb conviccions democràtiques, defensor del catalanisme i el republicanisme sent membre i dirigent d’ERC. També va fundar i impulsar el diari esportiu La Rambla, que tenia una línia progressista i catalanista. Aquell diari tenia la seu just davant de la Font de Canaletes, on molts culers es reunien per conèixer els resultats dels partits del Barça: d'allà neix la famosa tradició de celebrar tots els títols del club en aquest lloc tan icònic.

Sunyol no va ser afusellat per ser president del Barça, sinó per ser un ferm defensor dels drets i llibertats del poble català. Si avui tingués l’oportunitat de veure en mans de qui ha quedat l'herència del seu club, probablement tornaria a la tomba.

Per si no fos prou, amb la nova remodelació del nou Camp Nou, la llotja presidencial ja no porta el nom de Josep Sunyol: ara es diu “Spotify Camp Nou Presidencial Pavilion”. El club que va néixer per resistir el franquisme, avui s’agenolla davant seu.

Fa uns dies, en una entrevista al Que t'hi jugues de SER Catalunya, Joan Laporta, al ser preguntat per la vinculació d'Echevarría amb el franquisme, va respondre: "No som sectaris, cadascú pot pensar el que vulgui". El mateix Laporta que anys enrere havia encapçalat llistes de candidatures independentistes, avui és capaç d'afirmar coses com aquestes. Ningú qüestiona el seu tarannà catalanista, només faltaria, però justament per això encara resulten més contradictòries aquestes declaracions amb la seva visió catalanista que té del club. La pregunta és: com justificaria Joan Laporta la presència d'Echevarría al FC Barcelona si tingués davant a Josep Sunyol? Seria interessant conèixer la resposta.

Hi ha culers que callen per por que tot això pugui condicionar el resultat de diumenge, però no s'adonen que per tal de no malmetre la imatge del seu candidat, indirectament estan blanquejant el franquisme. No us equivoqueu. És perfectament compatible denunciar aquests fets amb votar pel Laporta el pròxim diumenge, però hi ha alguns culers que encara no ho entenen. N'hi ha que són més d'un president que del seu propi club.