Pere Aragonès: “Si tornés a començar, seria molt més contundent des del primer dia”

L’expresident reconeix què canviaria del seu mandat i defensa la necessitat de nous lideratges i d’una estratègia més clara per a l’independentisme

Asseure’s davant d’un expresident de la Generalitat no és habitual, i menys encara quan parla amb una sinceritat que sorprèn. Pere Aragonès (Pineda de Mar, 16 de novembre de 1982) va ocupar el càrrec en un moment de gran complexitat política per Catalunya, i en aquesta entrevista ens obre les portes del seu mandat. Explica què canviaria si tornés a començar, reflexiona sobre la necessitat de nous lideratges i defensa una estratègia més clara i realista per a l’independentisme. Però també parla dels reptes socials que encara afronta el país i de com veu el futur, amb una honestedat que rarament es troba en els polítics d’avui dia.

Com viu aquesta etapa post presidència?

Crec que a la vida s’ha de viure cada etapa al màxim. La presidència la vaig viure amb tota la intensitat, però un cop acabada encara queda molta vida per endavant. Ara tinc una agenda plena de projectes, però amb una pressió molt menor que quan ets president d’un país. És una etapa diferent, més flexible, i també la vull gaudir.

Fa poc va renunciar al seu sou d’expresident, que li corresponia durant tres anys més. Què el porta a prendre aquesta decisió?

La figura dels expresidents es va pensar per a persones properes a la jubilació, amb garanties econòmiques per no veure compromesa la seva integritat política. Jo soc un expresident jove i, per tant, a la vida vull fer moltes altres coses a part d’haver estat president. Quan mirava el futur, no m’imaginava que tota la meva activitat fos només sent expresident. Volia fer nous projectes professionals, treballar a la universitat i iniciar una nova etapa, i per això vaig renunciar al sou.

Vostè va entrar a la política de molt jove. En un moment tan polaritzat, com valora la importància de comptar amb joves a les institucions?

Al final, els parlaments i les institucions han de ser tan diversos com la societat. Dins d’aquesta diversitat hi ha els diferents trams d’edat, i és bo que hi hagi diputats joves. Molt poques vegades les decisions polítiques es fan pensant en un jove, i molts dels problemes que ens preocupen els joves no entren a l’agenda si no hi ha qui els pateix. Quan vaig començar de diputat, vaig agafar el tema de l’habitatge, avui continua sent un problema. També hi ha dificultats d’accés a la universitat. Durant la meva presidència vam rebaixar les taxes universitàries i revertir la pujada. Això mostra per què és clau tenir joves a les institucions. La política professional no ha de ser una professió de per vida; la rotació és saludable tant per a les institucions com per a les persones.

“Sense joves a les institucions, molts dels seus problemes mai arriben a l’agenda política" - Pere Aragonès

Parlant de joves, recentment, ha emergit la figura de Zohran Mamdani a Nova York. Què n’opina del seu impacte?

Crec que el que ha fet Mamdani és comunicar molt bé que és possible una alternativa al que representa Trump i la dreta populista. En aquest món tan polaritzat, cal comunicar idees molt fàcils d’entendre en molt poc temps. Pots tenir moltes idees, però si no s’expliquen així, és difícil arribar a la gent.

A més, ell representa tot un moviment de base molt potent a la ciutat. Els lideratges frescos no poden ser prefabricats: necessiten trajectòria i credibilitat.

Aquí, però, les esquerres varen perdre suport a les últimes eleccions catalanes. Com ho explica?

El que hem de fer és no només fer la política pública, sinó transformar-ho en un discurs que arribi a la gent. Segurament aquí hi ha moltes coses a millorar encara. També hi ha un factor generacional: molts joves comparteixen reptes com l’habitatge, la precarietat laboral o les dificultats d’emancipació. Si la política no reflecteix aquests problemes, altres actors hi ocupen el lloc.

Si tornés a començar com a president, canviaria alguna decisió?

Jo crec que prendria les mateixes decisions, tot i que sí que corregiria algunes coses. Al principi de la legislatura, davant de projectes com l’ampliació de l’aeroport, el Hard Rock o els Jocs d’hivern, vaig optar per intentar trobar punts d’acord i obrir debats. Ara crec que hauria hagut de ser més contundent des del primer moment, perquè era clar que l’objectiu d’alguns era desgastar la presidència republicana. La correlació de forces era complicada: PSC i Junts tenien majoria i sovint actuaven conjuntament contra un govern d’esquerres i independentista.

En algun moment del seu mandat es va sentir superat?

Hi ha moments de dificultat, però mentalment no tens espai per donar-te per derrotat. La Generalitat és possible gràcies a ERC, i com a continuador no tens dret a pensar que estàs cansat. Hi ha moments difícils, però s’han de tirar endavant.

Junts va sortir del Govern durant la seva presidència. Com explica aquesta ruptura i quins factors hi van influir?

Jo crec que, mirant el procés de negociació de la meva investidura, era bastant inevitable que acabessin sortint. Junts havia quedat els segons dins de l’independentisme i part del seu entorn, especialment l’entorn de Waterloo i del President Puigdemont, no volia que el timó institucional passés a un àmbit que no controlaven. L’obsessió de Junts era controlar què feien els diputats d’ERC a Madrid, mentre nosaltres apostàvem per forçar el govern espanyol a negociar, amb els indults i després l’amnistia. 

La taula de diàleg va generar crítiques dins del moviment independentista. Com valora l’estratègia que es va seguir?

Quan vam veure que l’estratègia unilateral del 2017 no era viable amb les condicions que teníem, vam fer un acte d’honestedat i vam dir: “ho hem de fer d’una altra manera”. El còmode retòricament seria dir “jo no renuncio a res, no negocio”, però això és estèril políticament. Vam actuar amb responsabilitat i tornaria a fer exactament el mateix. La llàstima és que amb més unitat dins de l’independentisme hauríem aconseguit més coses i més ràpid.

“L’estratègia unilateral del 2017 no era viable, calia negociar”. - Pere Aragonès

Creu que es pot recuperar la unitat dins l’independentisme?

Sí, evidentment. Això no és immediat, perquè una part del lideratge actual encara es mou amb l’esquema del 2017, i la millor demostració és que els líders d’ERC i de Junts són els mateixos que hi havia el 2017 i això suposa una dificultat objectiva. El nou procés d’unitat i estratègia proactiva haurà de ser amb noves bases i amb nous lideratges, que aportin credibilitat i coherència amb aquesta nova estratègia. Això no vol dir que els lideratges actuals hagin de desaparèixer; continuaran contribuint dins de la nova etapa, però cal que hi hagi cares noves que reflecteixin el canvi de fase i els nous objectius.

“Fan falta lideratges nous per reconstruir majories independentistes.” - Pere Aragonès

Què creu que va fallar després de l’1-O perquè la independència no es pogués fer efectiva?

L'1 d'octubre col·lapsa perquè es proclama la independència, però no es podia fer efectiva. L’1-O va ser un èxit, però després ens va costar traslladar aquest èxit a una proposta política concreta i viable. La proclamació de la independència va ser com un “salt al buit”, i ens vam trobar amb la repressió de l’Estat. El 2019, amb els lideratges a presó i exili i centenars de casos oberts amb amenaça de presó, hi havia un govern espanyol en minoria que necessitava els nostres vots a Madrid. Vam aprofitar l’oportunitat per forçar-los a negociar: alliberament de presos i retirada de moltes causes. L’àmbit antirepressiu crec que ha estat un èxit, tot i que encara queda pendent l’amnistia per Puigdemont i Junqueras.

Quan va deixar la primera línia política, va ser autocrític i va dir que assumia moltes responsabilitats del desgavell electoral que va patir ERC. A què creu que es deuen aquests mals resultats electorals i quina estratègia pensa que hauria de seguir el partit per tornar a recuperar la confiança de la ciutadania?

Crec que l’estratègia d’ERC ha de vincular l’independentisme amb l’avenç social, que és el que sempre hem defensat, però cal ser capaços d’explicar-ho i traduir-ho en propostes concretes avui. He assumit la responsabilitat per les últimes eleccions catalanes i és cert que ERC ha viscut un mal cicle electoral que va començar a les municipals del 2023, va continuar a les generals i també a les eleccions al Parlament. Si ets cap de llista i president responsable d’un avançament electoral, i això no funciona, no pots dir “jo continuo aquí i ja està”. Només assumint les derrotes es pot construir la victòria futura. Aquest pas és necessari per a la regeneració del partit. La militància necessita consens intern, quan el pèndol torni cap a l’esquerra política, hem d’estar preparats per liderar amb força, perquè ningú més al país ho farà.

"Només assumint les derrotes es pot construir la victòria futura". - Pere Aragonès

Quina creu que hauria de ser la resposta davant l'auge d'Aliança Catalana?

Hem de defensar amb fermesa els valors de l’esquerra i del republicanisme, perquè l’extrema dreta busca que ens n’avergonyim. Aquests valors —els que han fet avançar la humanitat en democràcia, llibertat i justícia social— són els que representem, amb errors, però amb coherència.

No n’hi ha prou amb reaccionar: cal un discurs propositiu. L’extrema dreta no aporta solucions reals, ni en habitatge ni en cap altre àmbit. I cal dir clarament als joves que un independentisme d’extrema dreta és exactament el que vol l’Estat, perquè facilita la caricatura del moviment i impossibilita construir majories. Si volem avançar, l’independentisme haurà de sumar per altres vies i reconstruir aliances àmplies.

“Un independentisme d’extrema dreta és el somni humit de l’establishment espanyol”. - Pere Aragonès